El Papa parla a la RCC - Text Complet: on s'ens convida a la Unitat en la Diversitat

Ciutat del Vaticà, 3 juliol 2015
Una altra opció de descàrrega

Estimats germans i germanes, bona tarda i benvinguts.

També l'aigua sigui benvinguda, perquè l’ha feta el Senyor. Tinc en gran estima la resposta que heu donat a la meva invitació que us vaig fer el passat mes de gener per venir aquí, a la plaça de Sant Pere.

Gràcies per aquesta entusiasta i calorosa resposta. L'any passat a l'estadi vaig compartir amb vosaltres algunes reflexions que m'agradaria recordar avui, perquè sempre és important recordar. La memòria. La identitat de moviment carismàtic catòlic, de la qual va néixer l'associació Renovació en l'Esperit. Ho faré amb les paraules del cardenal León Joseph Suenens, gran protector de la Renovació Carismàtica, així com el descriu en el segon llibre de les seves memòries.

En primer lloc en aquest llibre recorda l'extraordinària figura d'una dona, que va fer tant pel moviment carismàtic. Era la seva col·laboradora que tenia la confiança i afecte del papa Pau VI. Em refereixo a Veronica O'Brien, qui li va demanar al cardenal que anés a Estats Units per veure que era el que estava succeint, per veure amb els seus ulls el que considerava obra de l'Esperit Sant.

Va ser llavors que el cardenal Suenens va conèixer la renovació carismàtica que va definir "un flux de gràcia", i va ser la persona clau per mantenir-lo en l'Església.

El papa Pau VI durant la missa del dilluns de Pentecosta de 1965 li va agrair amb aquestes paraules: "En nom del Senyor li agraeixo per haver portat a la Renovació Carismàtica al cor de l'Església". No és una novetat d'uns anys enrere. El moviment carismàtic en l'Església té aquesta llarga història, i en l'homilia d'aquesta mateixa missa el cardenal va dir: "Pugui el moviment carismàtic desaparèixer com a tal i tornar-se en una gràcia pentecostal per a tota l'Església". Per ser fidel als seus orígens el riu s’ha de perdre en l'oceà.

Si el riu es queda quiet es corromp. Si la Renovació, aquest corrent de gràcia no acaba en l'oceà de Déu, en l'amor de Déu, treballa per a si mateixa. I això no és de Jesucrist, això és del maligne, del pare de la mentida.

La Renovació ve de Déu i va a Déu. El papa Pau VI va beneir això. El cardenal va seguir indicant que el primer error que cal evitar és el d'incloure a la Renovació Carismàtica en la categoria de moviment, perquè no és un moviment especial. La Renovació no és un moviment en el sentit sociològic comú, no té fundadors, no és homogeni i inclou a una gran varietat de realitats, és un corrent de gràcia, una alenada renovada de l'Esperit Sant a tots els membres de l'Església, també per a laics, religiosos i bisbes.

És un desafiament per a tots nosaltres. Un no forma part de la Renovació, més aviat és la Renovació qui es torna part de nosaltres si rebem la gràcia que ens ofereix. El cardenal Suenens parla de l'obra sobirana de l'Esperit que sense fundadors humans va suscitar aquest corrent de gràcia el 1967. Homes i dones renovats després d'haver rebut la gràcia del baptisme en l'Esperit, com a fruit d'aquesta gràcia, han donat vida a associacions, comunitats d'aliança, escoles de formació, escoles d'evangelització, congregacions religioses, comunitats ecumèniques, comunitats per ajudar els necessitats i els pobres.

Jo mateix he anat a una comunitat coreana en el meu viatge i també els he visitat a les Filipines. Aquest corrent de gràcia té dos organismes internacionals reconeguts per la Santa Seu, que estan al seu servei i al servei de totes les seves expressions en el món, l’ICCRS i la Fraternitat Catòlica. Aquesta és una mica la història, l'arrel.

En l'Estadi, l'any passat, vaig parlar de la unitat en la diversitat,  vaig donar l'exemple de l'orquestra. A la Evangelii Gaudium, he parlat de l'esfera i del poliedre. No n'hi ha prou de parlar d'unitat, no és una unitat qualsevol, no és una uniformitat. Dit així es pot entendre com la unitat d'una esfera on tots els punts són equidistants del centre i no hi ha diferències entre un punt i un altre. El model és el poliedre que demostra la confluència de totes les parts que en aquest mantenen la seva originalitat. Aquests són els carismes, en la unitat, però en la pròpia diversitat. Unitat en la diversitat, la distinció és important perquè estem parlant de l'obra de l'Esperit Sant, no de la nostra. Unitat en la diversitat d'expressió, de totes les realitats que l'Esperit Sant ha volgut manifestar. També cal recordar que tota aquesta unitat és més que la part i la part no es pot atribuir ser el tot.

No es pot dir que nosaltres som el corrent denominat Moviment Carismàtic Catòlic, però vosaltres no. Això no es pot dir, si us plau, germans, això no és així, això no ve de l'Esperit, perquè l'Esperit Sant bufa on vol, quan vol, i com vol. Unitat en la diversitat i en la veritat, que és el mateix Jesús.

Quin és el signe comú de qui han renascut d'aquest corrent de gràcia? Convertir-se en homes i dones nous, aquest és el baptisme en l'Esperit. Els demano que llegeixin Joan 3, versicles 7,8 (Jesús a Nicodem).

7 No t'estranyis que t'hagi dit: "Cal que nasqueu de dalt." 8 El vent bufa allà on vol; en sents la remor, però no saps d'on ve ni on va. Així mateix passa amb el qui neix de l'Esperit. (BCI)

Hi ha un altre punt que és molt important aclarir en aquest corrent de gràcia, els que guien. Hi ha, germans i germanes, una gran temptació per al líder. Ho repeteixo, prefereixo el terme servidor, serveixen, i aquesta temptació per als servidors ve del dimoni. És la temptació de creure’s indispensables, sigui el càrrec que sigui. El dimoni els porta a voler ser els que manen, els que estan al centre. I així, pas a pas, deriven en l'autoritarisme, el personalisme, i no deixen viure a les comunitats renovades en l'Esperit. Aquestes temptacions fan que eternament es considerin insubstituïbles, posició que sempre té alguna forma de poder o de domini sobre els altres. Tinguem això clar. L'única persona insubstituïble és l'Esperit Sant i Jesús és l'únic Senyor. Us pregunto, Qui és l'únic insubstituïble a l'Església? És l'Esperit Sant. I qui és l'únic Senyor? (El públic respon: Jesús!). Digueu-me que Jesús és el Senyor, ben fort ... (el públic: Jesús és el Senyor!) No n’hi ha cap altre. En aquest sentit s’han donat casos tristos. Cal posar un temps limitat als encàrrecs, que en realitat són serveis. Un servei important dels líders laics és fer créixer i madurar espiritualment i pastoralment els qui prendran el seu càrrec en acabar el seu servei. Tots els serveis en l'Església és convenient que tinguin un venciment. No hi ha líders vitalicis en l'Església, això succeeix en alguns països on hi ha la dictadura. "Aprenguin de mi que sóc benèvol i humil de Cor", diu Jesús.

Aquesta temptació del diable fa passar de servidor a amo, hom s'apropia d'aquesta comunitat, d'aquest grup. Aquesta temptació fa caure en la vanitat. Hi ha tanta gent, ho hem escoltat, aquests dos testimonis, el del matrimoni, el d'Hugo. Quantes temptacions porten a fer patir una comunitat i limiten fer el bé, i es tornen una organització, com si fossin una ONG. El poder ens atrau, disculpeu-me si dic, quants líders s'inflen com galls d’indis? i el poder porta cap a la vanitat. Un se sent capaç de fer qualsevol cosa, es pot relliscar en els negocis, perquè el diable sempre entra per les carteres, aquesta és la porta d'entrada.

Una altra cosa són els fundadors que han rebut l'Esperit Sant el carisma de fundació. Ells per haver-lo rebut tenen l'obligació de cuidar-lo, de fer-ho madurar, en les seves comunitats, associacions. Els fundadors són per la vida, o sigui els qui inspiren i donen la inspiració, però deixen que les coses vagin endavant. Vaig conèixer a Buenos Aires a un bon fundador, que a un cert punt es va tornar espontàniament l'assessor, i deixava que els líders fossin els altres. Aquest corrent de gràcia ens porta cap endavant, en un camí d'Església que a Itàlia ha donat molt de fruit. Els animo a anar cap endavant, i demano la vostra important contribució, en particular per a compartir amb tots en l'Església el baptisme que han rebut.

Si han viscut aquesta experiència, compartiu-la en l'Església i aquest és el servei més important que es pugui donar a tots en l'Església. Ajudar al poble de Déu a la trobada personal amb Jesucrist, que ens canvia en homes i dones nous. En petits grups humils però eficaços, perquè és l'Esperit el qui opera. No apuntar tant a les grans concentracions que acaben allà, sinó a les relacions artesanals que deriven del testimoni quotidià en la família, en la feina, en la vida social, en la parròquia, amb els grups d'oració, amb tots, amb tots.

I aquí els demano que prenguin la iniciativa per crear llaços d'amistat i de confiança amb els bisbes, els quals tenen la responsabilitat pastoral de guiar el cos de Crist, inclosa la  Renovació carismàtica. Comencin a prendre les iniciatives necessàries perquè totes les realitats carismàtiques italianes nascudes del corrent de gràcia puguin vincular-se amb aquestes relacions de confiança i de cooperació directament amb els bisbes allà on es troben.

Hi ha un altre signe fort de l'Esperit en la Renovació Carismàtica: la recerca de la unitat del cos de Crist. Perquè els carismàtics tenen una gràcia especial per resar i treballar a favor de la unitat dels cristians. Perquè el corrent de gràcia creua totes les Esglésies cristianes. La unitat dels cristians és obra de l'Esperit Sant, i hem de pregar junts. L'ecumenisme espiritual, l'ecumenisme de l'oració.

Però pare, jo puc resar amb un evangèlic, amb un ortodox, amb un luterà? Has, has!, perquè han rebut el mateix baptisme. Tots nosaltres hem rebut el mateix baptisme. Tots nosaltres hem rebut al mateix baptisme. Tots nosaltres anem en el camí de Jesús. Tots nosaltres volem Jesús. Nosaltres hem fet aquestes divisions en la història. Per tants motius, però no pas bons, però ara és el temps en què l'Esperit ens fa pensar que aquestes divisions no van enlloc, que aquestes divisions són un anti-testimoni per anar junts.

L'ecumenisme espiritual, l'ecumenisme de l'oració, l'ecumenisme de la feina, de la caritat junts, de la lectura de la Bíblia junts. Anar junts cap a la unitat.

¿Però pare, per això hem de signar un document? Deixa't anar endavant amb l'Esperit Sant! Resa, treballa, estima, comparteix i després l'Esperit farà la resta. Aquest corrent de gràcia creua totes les confessions cristianes,  totes les que creuen en Crist. Unitat abans de tot en l'oració. El treball per la unitat dels cristians comença amb l'oració. Resar junts. Unitat perquè la sang dels màrtirs d'avui ens fa un.

Hi ha l'ecumenisme de la sang. Sabem que aquells que odien a Jesucrist, quan assassinen a un cristià no li pregunten: Tu ets luterà, ortodox, evangèlic, baptista, metodista? Tu ets cristià! I li tallen el cap. Aquests no confonen, saben que hi ha una arrel allà, que ens dóna la vida a tots i que és Jesucrist, i que hi ha l'Esperit Sant que ens porta a la unitat.

Els que odien Jesucrist, guiats pel maligne, no s'equivoquen, saben. Per això assassinen sense fer preguntes. I això és una cosa que els confio. Potser ja us vaig explicar això, és una història veritable. En una ciutat d'Alemanya, a Hamburg, hi havia un rector que estudiava els documents per portar cap a endavant la causa de beatificació d'un sacerdot assassinat, guillotinat pel nazisme, per haver fet catecisme als nens.

I mentre estudiava va descobrir que després d'ell va ser guillotinat, cinc minuts després, un pastor luterà pel mateix motiu, i la sang dels dos es va barrejar. Tots dos van ser màrtirs: és l'ecumenisme de la sang. Si l'enemic ens uneix en la mort, ¿qui som nosaltres per dividir-nos en la vida? Deixem entrar l'Esperit per anar endavant tots plegats.

Però hi ha diferències. Deixem-les de costat i caminem amb el que tenim en comú, que és molt, la Santíssima Trinitat i el Baptisme, i anem endavant amb la força de l'Esperit Sant.

Pocs mesos enrere, aquests 23 egipcis coptes que van ser degollats en una platja de Líbia, en aquest moment deien el nom de Jesús. Aquests ...

- però no, no són catòlics.

- Són Cristians, són germans, són els nostres màrtirs. És l'ecumenisme de la sang. Fa cinquanta anys el beat Pau VI en la canonització dels joves d'Uganda va fer referència que pel mateix motiu havien vessat la seva sang els seus germans catequistes anglicans, que eren cristians, i eren màrtirs. Disculpin i no s'escandalitzin, són els nostres màrtirs perquè han donat la vida per Crist, i això és l'ecumenisme de la sang.

Resar, la memòria dels nostres màrtirs comuns, unitat en el treball juntament pels pobres i necessitats que necessiten també el baptisme en l'Esperit Sant. Seria bonic organitzar seminaris de vida en l'Esperit al costat d'altres realitats carismàtiques cristianes, amb els germans i germanes que viuen pel carrer. També ells tenen l'Esperit per dins que empeny perquè algú els obri la porta des de fora.

Ha acabat de ploure, sembla, que s’ha acabat la calor. El Senyor és bo, ens ha donat primer la calor, després una bona dutxa i està amb nosaltres. Deixem que ens guiï l'Esperit Sant, aquest corrent de gràcia que busca sempre la unitat. Ningú n’és l’amo. Un sol Senyor, qui és? (El públic: Jesús!) Jesús és el Senyor. Us recordo, que la renovació carismàtica és una gràcia per a tota l'Església. D'acord? Si algú no està d'acord que aixequi la mà. D'acord. La unitat en la diversitat de l'Esperit, no qualsevol unitat, l'esfera i el poliedre, recordeu-ho bé això. L'experiència comuna del baptisme de l'Esperit Sant és el vincle fratern i directe amb el bisbe diocesà, perquè el tot és més que la part. Després, unitat del cos de Crist, pregar juntament amb els altres cristians, treballar junts amb els altres cristians pels pobres i necessitats, perquè tots hem tingut el mateix baptisme.

Organitzar seminaris de vida en l'Esperit per als germans que viuen pel carrer i pels germans marginats per tants sofriments de la vida. Em permeto de recordar el testimoni d'Hugo, el Senyor l'ha cridat justament perquè l'Esperit Sant li ha fet l'alegria de seguir Jesús. Organitzar seminaris de l'Esperit Sant per als qui viuen pel carrer. I després si el Senyor ens dóna vida, us espero a tots junts a l’ICCRS i en la Fraternitat Catòlica que ja estan organitzant. A tots els qui vulguin venir en el 2017. No és tan lluny. Aquí a la plaça de Sant Pere per celebrar el jubileu d'or d'aquest corrent de gràcia. Una oportunitat per a l'Església com va dir el beat Pau VI a la basílica de Sant Pere el 1965. Ens reunirem per donar gràcies a l'Esperit Sant pel do d'aquest corrent de gràcia que és per a l'Església i per al món. I per celebrar les meravelles que l'Esperit Sant ha fet durant aquests 50 anys canviant la vida de milions de cristians. Novament gràcies per haver respost amb alegria a la meva invitació. Que Jesús els beneeixi i la Verge santa els protegeixi. I no s'oblidin de resar per mi, perquè ho necessito. Gràcies.

(Traducció feta a partir de l'article publicat a Zenit.org)

El Papa Francisco se dirige a la RCC - Texto Completo donde se nos invita a la Unidad en la Diversidad

Ciudad del Vaticano, 03 de julio de 2015 (ZENIT.org) Staff Reporter 
Una altra opció de descàrrega.

Queridos hermanos y hermanas, buenas tardes y bienvenidos.

También el agua sea bienvenida, porque la hizo el Señor. Aprecio tanto la respuesta que han dado a mi invitación que les hice en el mes de enero pasado para venir aquí en la plaza de San Pedro.

Gracias por esta entusiasta y calurosa respuesta. El año pasado en el estadio compartí con los presentes algunas reflexiones que me gustaría recordar hoy, porque siempre es importante recordar. La memoria. La identidad de movimiento carismático católico, de la cual nació la asociación Renovación en el Espíritu. Lo haré con las palabras del cardenal Leon joseph Suenens, gran protector de la Renovación carismática, así como lo describe en el segundo libro de sus memorias.

En primer lugar en este libro recuerda la extraordinaria figura de una mujer, que tanto hizo por el movimiento carismático. Era su colaboradora que tenía la confianza y afecto del papa Pablo VI. Me refiero a Veronica O'brien, que le pidió al cardenal que vaya a Estados Unidos para ver que es lo que estaba sucediendo, para ver con sus ojos lo que consideraba obra del Espíritu Santo.

Fue entonces que el cardenal Suenens conoció la renovación carismática que definió “un flujo de gracia”, y fue la persona clave para mantenerlo en la Iglesia.

El papa Pablo VI en la misa del lunes de Pentecostés de 1965 le agradeció con estas palabras: “En nombre del Señor le agradezco por haber llevado a la Renovación Carismática al corazón de la Iglesia”. No es una novedad de algunos años atrás. El movimiento carismático en la Iglesia tiene esta larga historia, y en la homilía de esa misma misa el cardenal dijo: “Pueda el movimiento carismático desaparecerse como tal y volverse en una gracia pentecostal para toda la Iglesia”. Para ser fiel a sus orígenes el río tiene que perderse en el océano, tiene que perderse en el océano.

Si el río se queda quieto se corrompe. Si la Renovación, esta corriente de gracia no termina en el océano de Dios, en el amor de Dios, trabaja para sí misma. Y esto no es de Jesucristo, esto es del maligno, del padre de la mentira.

La Renovación viene de Dios y va a Dios. El papa Pablo VI bendijo esto. El cardenal siguió indicando que el primer error que es necesario evitar es el de incluir a la Renovación carismática en la categoría de movimiento, porque no es un movimiento especial. Renovación no es un movimiento en el sentido sociológico común, no tiene fundadores, no es homogéneo e incluye a una gran variedad de realidades, es una corriente de gracia, un soplo renovado del Espíritu Santo a todos los miembros de la Iglesia, también para laicos, religiosos y obispos.

Es un desafío para todos nosotros. Uno no hace parte de la Renovación, mas bien la Renovación se vuelve parte de nosotros si recibimos la gracia que nos ofrece. El cardenal Suenens habla de la obra soberana del Espíritu que sin fundadores humanos suscitó esta corriente de gracia en 1967. Hombres y mujeres renovados que después de haber recibido la gracia del bautismo en el Espíritu, como fruto de esta gracia, han dado vida a asociaciones, comunidades de alianza, escuelas de formación, escuelas de evangelización, congregaciones religiosas, comunidades ecuménicas, comunidades para ayudar a los necesitados y los pobres.

Yo mismo he ido a la una comunidad coreana en mi viaje y también les visité en las Filipinas. Esta corriente de gracia tiene dos organismos internacionales reconocidos por la Santa Sede, que están a su servicio y al servicio de todas sus expresiones en el mundo, el ICRRS y la Fraternidad católica. Esta es un poco la historia, la raíz.

En el Estadio el año pasado, hablé de la unidad en la diversidad, he dado el ejemplo de la orquesta. En la Evangelii Gaudium, he hablado de la esfera y del poliedro. No basta hablar de unidad, no es una unidad cualquiera, no es una uniformidad. Dicho así se puede entender como la unidad de una esfera en donde todos los puntos son equidistantes del centro y no hay diferencias entre un punto y otro. El modelo es el poliedro que demuestra la confluencia de todas las partes que en este mantienen su originalidad. Estos son los carismas, en la unidad, pero en la propia diversidad. Unidad en la diversidad, la distinción es importante porque estamos hablando de la obra del Espíritu Santo, no de la nuestra. Unidad en la diversidad de expresión, de todas las realidades que el Espíritu Santo ha querido manifestar. También es necesario recordar que toda esta unidad es más que la parte y la parte no se puede atribuir ser el todo.

No se puede decir nosotros somos la corriente denominada Movimiento Carismático Católico, ustedes no. Esto no se puede decir, por favor hermanos esto no es así, no viene del Espíritu, porque el Espíritu Santo sopla donde quiere, cuando quiere, y como quiere. Unidad en la diversidad y en la verdad, que es el mismo Jesús.

¿Cuál es el signo común de quienes han renacido de esta corriente de gracia?, convertirse en hombres y mujeres nuevos, este es el bautismo en el Espíritu. Les pido que lean Juan 3, versículos 7,8 Jesús a Nicodemo.

Hay otro punto que es muy importante esclarecer en esta corriente de gracia, los que guían. Existe hermanos y hermanas, una gran tentación para el líder. Lo repito, prefiero el término servidor, sirven, y esta tentación para los servidores viene del demonio. Es la tentación de creerse indispensables, cualquiera sea el cargo. El demonio los lleva a querer ser quienes mandan, quienes están en el centro. Y así, así, paso a paso, se resbalan en el autoritarismo, en el personalismo, y no dejan vivir a las comunidades renovadas en el Espíritu. Estas tentaciones hacen que sea la eterna en la que ellos se consideran insustituibles, posición que siempre tiene alguna forma de poder o de dominio sobre los otros. Tengamos ésto claro. Lo único insustituible es el Espíritu Santo y Jesús es el único Señor. Les pregunto, ¿Quién es el único insustituible en la Iglesia?, es el Espíritu Santo. ¿Y quién es el único Señor? (el público responde: Jesús). Digamos que Jesús es el Señor, fuerte... (el público: Jesús es el Señor) No hay otros. En este sentido se registraron casos tristes, hay que poner un tiempo limitado a los encargos, que en realidad son servicios. Un servicio importante de los líderes laicos es hacer crecer y madurar espiritualmente y pastoralmente a quienes tomarán su cargo al terminar su servicio. Todos los servicios en la Iglesia es conveniente que tengan un vencimiento. No hay líderes vitalicios en la Iglesia, esto sucede en algunos países donde existe la dictadura. “Aprendan de mi que soy manso y humilde de Corazón”, dice Jesús.

Esta tentación del diablo hace pasar de servidor a patrón, uno se apropia de esa comunidad, de ese grupo. Esa tentación hace resbalar hacia la vanidad. Hay tanta gente, lo hemos escuchado, estos dos testimonios, el del matrimonio, el de Hugo. Cuantas tentaciones llevan a hacer sufrir a una comunidad y limitan hacer el bien, y se vuelven una organización, como si fueran una ONG. El poder nos lleva, disculpen si lo digo, cuantos líderes se hinchan como pavos, y el poder lleva a la vanidad. Uno se siente capaz de hacer cualquier cosa, se puede resbalar en los negocios, porque el diablo siempre entra por las billeteras, esta es la puerta de entrada. 

Otra cosa son los fundadores que han recibido del Espíritu Santo el carisma de fundación. Ellos por haberlo recibido tienen la obligación de cuidarlo, de hacerlo madurar, en sus comunidades, asociaciones. Los fundadores son por la vida, o sea quienes inspiran y dan la inspiración, pero dejan que las cosas vayan adelante. Conocí en Buenos Aires a un buen fundador, que a un cierto punto se volvió espontáneamente el asesor, y dejaba que los líderes fueran los otros. Esta corriente de gracia nos lleva hacia adelante, en un camino de Iglesia que en Italia ha dado mucho fruto. Les animo a ir hacia adelante, y pido vuestra importante contribución, en particular para compartir con todos en la Iglesia el bautismo que han recibido.

Si han vivido esta experiencia, compártanla en la Iglesia y este es el servicio más importante que se pueda dar a todos en la Iglesia. Ayudar al pueblo de Dios al encuentro personal con Jesucristo, que nos cambia en hombres y mujeres nuevos. En pequeños grupos humildes pero eficaces, porque es el Espíritu el que opera. No apuntar tanto a las grandes concentraciones que terminan allí, sino a las relaciones artesanales que derivan del testimonio cotidiano en la familia, en el trabajo, en la vida social, en la parroquia, con los grupos de oración, con todos, con todos.

Y aquí les pido que tomen la iniciativa para crear lazos de amistad y de confianza con los obispos, quienes tienen la responsabilidad pastoral de guiar al cuerpo de Cristo, incluido a la Renovación carismática. Comiencen a tomar las iniciativas necesarias para que todas las realidades carismáticas italianas nacidas de la corriente de gracia puedan vincularse con estas relaciones de confianza y de cooperación directamente con los obispos allí donde se encuentran.

Hay otro signo fuerte del Espíritu en la Renovación carismática: la búsqueda de la unidad del cuerpo de Cristo. Porque los carismáticos tienen una gracia especial para rezar y trabajar en favor de la unidad de los cristianos. Porque la corriente de gracia cruza a todas las Iglesias cristianas. La unidad de los cristianos es obra del Espíritu Santo, y tenemos que rezar juntos. El ecumenismo espiritual, el ecumenismo de la oración.

Pero padre, ¿yo puedo rezar con un evangélico, con un ortodoxo, con un luterano? ¡Debes, debes!, porque han recibido el mismo bautismo. Todos nosotros hemos recibido el mismo bautismo. Todos nosotros hemos recibido al mismo bautismo. Todos nosotros vamos en el camino de Jesús. Todos nosotros queremos a Jesús. Nosotros hemos hecho estas divisiones en la historia. Por tantos motivos, pero no buenos, pero ahora es el tiempo en el que el Espíritu nos hace pensar que estas divisiones no van, que estas divisiones son un anti-testimono, para ir juntos.

El ecumenismo espiritual, el ecumenismo de la oración, el ecumenismo del trabajo, de la caridad juntos, de la lectura de la Biblia juntos. Ir juntos hacia la unidad.

¿Pero padre, para esto tenemos que firmar un documento? ¡Déjate ir adelante con el Espíritu Santo!, reza, trabaja, ama, comparte y después el Espíritu hará el resto. Esta corriente de gracia cruza a todas las confesiones cristianas, a todas las que creen en Cristo. Unidad antes de todo en la oración. El trabajo por la unidad de los cristianos comienza con la oración. Rezar juntos. Unidad porque la sangre de los mártires de hoy nos hace uno.

Está el ecumenismo de la sangre. Sabemos que aquellos que odian a Jesucristo, cuando asesinan a un cristiano no le preguntan ¿Tú eres luterano, ortodoxo, evangélico, bautista, metodista? ¡Tú eres cristiano! Y le cortan la cabeza. Estos no confunden, saben que hay una raíz allí, que nos da la vida a todos y que es Jesucristo, y que está el Espíritu Santo que nos lleva a la unidad.

Quienes odian a Jesucristo, guiados por el maligno no se equivocan, saben. Por ello asesinan sin hacer preguntas. Y esto es algo que les confío. Quizás les conté esto, es una historia verdadera. En una ciudad de Alemania, en Hamburgo, había un párroco que estudiaba los documentos para llevar hacia adelante la causa de beatificación de un sacerdote asesinado, guillotinado por el nazismo, por haber hecho catecismo a los niños.

Y mientras estudiaba descubrió que después de él fue guillotinado, cinco minutos después, un pastor luterano por el mismo motivo, y la sangre de los dos se mezcló. Ambos fueron mártires, es el ecumenismo de la sangre. Si el enemigo nos une en la muerte, ¿quienes somos nosotros para dividirnos en la vida? Dejemos entrar al Espíritu para ir adelante todos juntos.

Pero hay diferencias. Dejémoslas de lado y caminemos con lo que tenemos en común, que es mucho, la Santísima Trinidad y el Bautismo, y vamos adelante con la fuerza del Espíritu Santo.

Pocos meses atrás, esos 23 egipcios coptos que fueron degollados en una playa de Libia, en ese momento decían el nombre de Jesús. Estos...

-pero no, no son católicos.

-Son cristianos, son hermanos, son nuestros mártires. Es el ecumenismo de la sangre. Hace cincuenta años el beato Pablo VI en la canonización de los jóvenes de Uganda hizo referencia que por el mismo motivo habían derramado su sangre sus hermanos catequistas anglicanos, que eran cristianos, y eran mártires. Disculpen y no se escandalicen, son nuestros mártires porque han dado la vida por Cristo, y esto es el ecumenismo de la sangre.

Rezar, la memoria de nuestros mártires comunes, unidad en el trabajo junto por los pobres y necesitados que necesitan también el bautismo en el Espíritu Santo, sería hermoso organizar seminarios de vida en el Espíritu junto a otras realidades carismáticas cristianas, con los hermanos y hermanas que viven por la calle. También ellos tienen el Espíritu por dentro que empuja para que alguien les abra la puerta desde fuera.

Terminó la lluvia, parece, terminó el calor. El Señor es bueno, nos dio primero el calor, después una buena ducha y está con nosotros. Dejemos que nos guíe el Espíritu Santo, esta corriente de gracia que busca siempre la unidad. Nadie es el patrón. Un solo Señor, ¿quién es? (el público: Jesús) Jesús es el Señor. Les recuerdo, que la renovación carismática es una gracia para toda la Iglesia. ¿De acuerdo? Si alguien no está de acuerdo que levante la mano. De acuerdo. La unidad en la diversidad del Espíritu, no cualquier unidad, la esfera y el poliedro, acuérdense bien de esto. La experiencia común del bautismo del Espíritu Santo es el vínculo fraterno y directo con el obispo diocesano, porque el todo es más que la parte. Después, unidad del cuerpo de Cristo, rezar junto con los otros cristianos, trabajar juntos con los otros cristianos por los pobres y necesitados, porque todos hemos tenido el mismo bautismo.

Organizar seminarios de vida en el Espíritu para los hermanos que viven por la calle y por los hermanos marginados por tantos sufrimientos de la vida. Me permito de recordar el testimonio de Hugo, el Señor lo ha llamado justamente porque el Espíritu Santo le hizo la alegría de seguir a Jesús. Organizar seminarios del Espíritu Santo para los que viven por la calle. Y después si el Señor nos da vida les espero a todos juntos en el ICCRS y en la Fraternidad católica que ya están organizando. A todos quienes quieran venir en el 2017. No es tan lejos. Aquí en la plaza de San Pedro para celebrar el jubileo de oro de esta corriente de gracia. Una oportunidad para la Iglesia como dijo el beato Pablo VI en la basílica de San Pedro en 1965. Nos reuniremos para dar gracias al Espíritu Santo por el don de esta corriente de gracia que es para la Iglesia y para el mundo. Y para celebrar las maravillas que el Espíritu Santo ha hecho durante estos 50 años cambiando la vida de millones de cristianos. Nuevamente gracias por haber respondido con alegría a mi invitación. Que Jesús les bendiga y la Virgen santa les proteja. Y no se olviden de rezar por mí, porque lo necesito. Gracias.

(Texto traducido y transcrito del audio por ZENIT)