CONSELL PONTIFICI PER A LES COMUNICACIONS SOCIALS URL: http://www.parroquiasarria.net RECTOR VOLTÀ 5 · 08034 BARCELONA · TEL. 932 030 907 A/e: santvicenc@terra.es |
| I.
Introducció
II. Oportunitats i desafiaments III. Recomanacions i conclusió I. INTRODUCCIÓ 1. L'interès de l'Església per Internet és una expressió particular del seu antic interès pels mitjans de comunicació social. Considerant-los com un resultat del procés històric científic pel qual la humanitat «avança cada vegada més en el descobriment dels recursos i dels valors enclosos en tot el món creat»,1 l'Església ha declarat sovint la seva convicció que els mitjans de comunicació són, com diu el Vaticà II, «meravellosos invents de la tècnica»,2 que ja fan molt per afrontar les necessitats humanes i poden fer encara molt més. Així, l'Església ha tingut un enfocament fonamentalment positiu dels mitjans de comunicació.3 Els documents del Consell Pontifici per a les Comunicacions Socials, fins i tot condemnant abusos seriosos, s'han preocupat per aclarir que «una actitud de mera restricció o de censura per part de l'Església [...] ni és suficient ni apropiada».4 Citant la carta encíclica Miranda prorsus del Papa Pius XII, de l'any 1957, la instrucció pastoral sobre els mitjans de comunicació social Communio et progressio, publicada el 1971, va subratllar aquest punt: «L'Església els veu com a "dons de Déu", ja que, segons designi de la divina Providència, uneixen fraternalment els homes perquè col·laborin així amb la seva voluntat salvífica».5 Aquesta continua essent la nostra opinió, i és la mateixa opinió que tenim d'Internet. 2. Des del punt de vista de l'Església, la història de la comunicació humana és com un llarg viatge que porta la humanitat «des de l'orgullós projecte de Babel i la caiguda en la confusió i la incomprensió mútua que va produir (cf. Gn 11, 1-9), fins a la Pentecosta i el do de llengües: una restauració de la comunicació, centrada en Jesús sota l'acció de l'Esperit Sant».6 En la vida, la mort i la resurrecció de Crist, el fonament últim i el primer model de la «comunicació entre els homes el trobem en Déu, que s'ha fet home i germà».7 Els mitjans moderns de comunicació social són una part important d'aquesta història. Com diu el Concili Vaticà II «encara que s'ha de distingir amb cura entre el progrés terrenal i el creixement del Regne de Crist, tanmateix, el primer, en la mesura que pot contribuir a ordenar millor la societat humana, interessa molt el Regne de Déu».8 Considerant des d'aquesta perspectiva els mitjans de comunicació socials, descobrim que «contribueixen eficaçment a descansar i conrear l'esperit i a propagar i enfortir el regne de Déu».9 Avui això s'aplica de manera especial a Internet, que està contribuint a realitzar canvis revolucionaris en el comerç, l'educació, la política, el periodisme, les relacions entre les nacions i entre les cultures, canvis no solament en la manera com la gent es comunica, sinó també en la manera com comprèn la seva vida. Analitzem la dimensió ètica d'aquests temes en un altre document sobre qüestions anàlogues.10 Aquí considerem les implicacions que té Internet per a la religió i especialment per a l'Església catòlica. 3. L'Església té un doble objectiu respecte als mitjans de comunicació. Un és fomentar-ne el correcte desenvolupament i ús amb vista al progrés humà, la justícia i la pau, per a la construcció de la societat en els àmbits local, nacional i comunitari davant del bé comú i amb esperit de solidaritat. En considerar la gran importància de les comunicacions socials, l'Església «vol poder entaular un diàleg honrat i respectuós amb els responsables dels mitjans de comunicació»,11 un diàleg que afecta principalment la programació dels mitjans esmentats. «Aquest diàleg implica que l'Església s'esforci a comprendre els mitjans de comunicació --els seus objectius, les seves estructures internes i les seves modalitats-- i que sostingui i animi els que hi treballen. Basant-se en aquesta comprensió i aquest suport, es poden fer propostes significatives amb vista a eliminar els obstacles que s'oposen al progrés humà i a la proclamació de l'Evangeli».12 Però l'Església es preeocupa també de la pròpia comunicació i de la comunicació al seu interior. Aquesta comunicació és més que un exercici de tècnica, ja que «es basa en la comunicació entre el Pare, el Fill i l'Esperit Sant, i en la seva comunicació amb nosaltres»; i la realització d'aquesta comunicació trinitaria «arriba fins a la humanitat: el Fill és la Paraula, pronunciada eternament pel Pare; i en Jesucrist i per Jesucrist, Fill i Paraula feta carn, Déu es comunica a si mateix i comunica la seva salvació als homes i dones ».13 Déu continua comunicant-se amb la humanitat a través de l'Església, portadora i dipositària de la seva revelació, al magisteri de la qual només Ell ha confiat la tasca d'interpretar de manera autèntica la seva paraula.14 A més, l'Església mateixa és communio, una comunió de persones i comunitats eucarístiques que neixen de la comunió de la Trinitat i s'hi reflecteixen;15 per tant, la comunicació és l'essència de l'Església. Per aquesta raó, més que per qualsevol altra, «l'exercici de la comunicació per part de l'Església hauria de ser exemplar, reflectint els elevats models de veritat, responsabilitat i sensibilitat respecte als drets humans, així com altres importants principis i normes».16 4. Fa tres dècades la Communio et progressio assenyalava que «els mitjans de comunicació moderns ofereixen nous instruments perquè la gent es confronti amb el missatge de l'Evangeli».17 El papa Pau VI afirmava que l'Església «se sentiria culpable davant de Déu», si deixés d'utilitzar els mitjans de comunicació per a l'evangelització.18 El papa Joan Pau II ha definit els mitjans de comunicació com «el primer aeròpag de l'edat moderna», i ha declarat que «no basta utilitzar-los per difondre el missatge cristià i el Magisteri autèntic de l'Església, sinó que convé integrar el missatge mateix a aquesta "nova cultura" creada per la comunicació moderna».19 Fer això és molt important avui dia, no tan sols perquè els mitjans de comunicació exerceixen una forta influència en el que la gent pensa sobre la vida, sinó també perquè en gran part «l'experiència humana com a tal ha arribat a ser una experiència dels mitjans de comunicació».20 Tot això s'aplica a Internet. I encara que el món de les comunicacions socials «pot fer la impressió que s'oposa al missatge cristià, també ofereix oportunitats úniques per proclamar la veritat salvífica de Crist a tota la família humana. [...] Pensem [...] en les grans possibilitats que brinda Internet per difondre informació i ensenyament de caràcter religiós, superant obstacles i fronteres. Els qui han predicat l'Evangeli abans que nosaltres, mai no s'haurien pogut imaginar una audiència tan àmplia.[...] Els catòlics no haurien de tenir por d'obrir les portes dels mitjans de comunicació social a Crist, perquè la bona nova es pugui sentir des dels terrats del món».21 II. OPORTUNITATS I DESAFIAMENTS 5. «Les comunicacions que es fan a l'Església i a través de l'Església consisteixen essencialment a l'anunci de la bona oeva de Jesucrist. És la proclamació de l'Evangeli com a paraula profètica i alliberadora adreçada als homes i les dones del nostre temps; és el testimoniatge que es dóna de la veritat divina i la destinació transcendent de la persona humana, davant una secularització radical; és posar-se de part de la justícia, en solidaritat amb tots els creients, al servei de la comunió dels pobles, les nacions i les cultures, davant els conflictes i les divisions».22 Atès que anunciar la bona nova a la gent formada per una cultura dels mitjans de comunicació requereix considerar atentament les característiques especials dels propis mitjans, l'Església necessita ara comprendre Internet. Això és necessari per comunicar-se eficaçment amb la gent, de manera especial amb els joves, que estan submergits en l'experiència d'aquesta nova tecnologia, i també per usar-la bé. Els mitjans de comunicació ofereixen importants beneficis i avantatges des d'una perspectiva religiosa: «Transmeten notícies i informació d'esdeveniments, idees i personalitats de l'àmbit religiós, i serveixen com a vehicles per a l'evangelització i la catequesi. Diàriament proporcionen inspiració, alè i oportunitats de participar en funcions litúrgiques a persones que no es poden moure de casa o estan en institucions».23 A més d'aquests beneficis, n'hi ha d'altres que són peculiars d'Internet. Aquest sistema proporciona al públic un accés directe i immediat a importants recursos religiosos i espirituals: grans biblioteques, museus i llocs de culte, documents del Magisteri, i escrits dels Pares i Doctors de l'Església, i la saviesa religiosa de tots els temps. Posseeix una notable capacitat de superar les distàncies i l'aïllament, posant en contacte a persones mogudes per sentiments de bona voluntat que participen en comunitats virtuals de fe per encoratjar-se i recolzar-se recíprocament. L'Església pot prestar un servei important tant als catòlics com als no catòlics mitjançant la selecció i la transmissió de dades útils en aquest mitjà. Internet és important per a moltes activitats i programes de l'Església: l'evangelització, que inclou tant la reevangelització com la nova evangelització i la tradicional tasca missionera ad gentes; la catequesi i altres tipus d'educació; les notícies i la informació; l'apologètica, el govern i l'administració; i algunes formes d'assessorament pastoral i la direcció espiritual. Encara que la realitat virtual del ciberespai no pot substituir a la comunitat real i interpersonal o a la realitat encarnada dels sagraments i la litúrgia, o la proclamació immediata i directa de l'Evangeli, pot complementar-les, atreure la gent cap a una experiència més plena de la vida de fe i enriquir la vida religiosa dels usuaris, alhora que els brinda les seves experiències religioses. També proporciona a l'Església mitjans per comunicar-se amb grups particulars --joves i adults, ancians i impedits, persones que viuen en zones remotes, membres d'altres comunitats religioses-- als quals altrament seria difícil de poder arribar. Un nombre creixent de parròquies, diòcesis, congregacions religioses, institucions relacionades amb l'Església, programes i tota mena d'organitzacions fan ara un ús efectiu d'Internet amb aquestes i d'altres finalitats. En alguns llocs, tant a escala nacional com regional, han existit projectes creatius patrocinats per l'Església. La Santa Seu ha estat activa en aquesta àrea durant molts anys, i continua difonent i desenvolupant la seva presència a Internet. Els grups vinculats a l'Església que encara no han fet aquest pas se'ls anima a considerar la possibilitat de fer-lo com més aviat millor. Recomanem amb força l'intercanvi d'idees i d'informació sobre Internet entre els qui ja tenen experiència en aquest camp i els qui hi són principiants. 6. L'Església també necessita comprendre i usar Internet com un mitjà de comunicacions internes. Això requereix tenir clarament en compte el seu caràcter especial de mitjà directe, immediat, interactiu i participatiu. El doble canal d'interactivitat d'Internet ja està esborrant l'antiga distinció entre els qui comuniquen i els qui reben el que es comunica,24 i està creant una situació en la qual, almenys potencialment, tots poden fer ambdues coses. Aquesta no és la comunicació del passat en una única direcció, de dalt a baix. A mesura que la gent es familiaritzi amb aquesta característica d'Internet en altres àmbits de la seva vida, es pot esperar que l'utilitzi també pel que respecta a la religió i a l'Església. La tecnologia és nova, però els criteris no. El Concili Vaticà II va afirmar que els membres de l'Església haurien de manifestar als seus pastors «les seves necessitats i desigs amb la llibertat i la confiança que han de tenir els fills de Déu i germans a Crist»; de fet, d'acord amb el seu coneixement, competència o posició, els fidels «tenen el dret, i fins i tot algunes vegades el deure, d'expressar les seves opinions sobre el que es refereix al bé de l'Església».25 La Communio et progressio va subratllar que, com «cos viu», l'Església «necessita l'intercanvi de les legítimes opinions dels seus membres».26 Encara que les veritats de fe «no deixen espai a interpretacions arbitràries», la constitució pastoral observa que existeix «una enorme àrea on els membres de l'Església poden expressar els seus punts de vista».27 Idees semblants s'expressen en el Codi de dret canònic,28 com també als documents més recents del Consell Pontifici per a les Comunicacions Socials.29 L'Aetatis novae defineix la comunicació de forma bidireccional i l'opinió pública com «una forma concreta de portar a la pràctica el caràcter de communio de l'Església».30Ètica en les comunicacions socials afirma: «Un flux recíproc d'informació i punts de vista entre els pastors i els fidels, una llibertat d'expressió que tingui en compte el bé de la comunitat i el paper del Magisteri en promoure-la, i una opinió pública responsable, són expressions importants del "dret fonamental al diàleg i a la informació al si de l'Església"».31 Internet proporciona un mitjà tecnològic eficaç per realitzar aquesta perspectiva. Així doncs, ve't aquí un instrument que es pot usar creativament per a diversos aspectes d'administració i de govern. A més d'obrir canals per a l'expressió de l'opinió pública, pensem en altres elements, com consultar experts, preparar trobades i practicar la col·laboració en les esglésies i els instituts religiosos, a escala local, nacional i internacional, com també entre ells. 7. L'educació i la formació són altres àrees oportunes i necessàries. «Avui tots necessiten alguna forma de formació permanent sobre els mitjans de comunicació social, ja sigui mitjançant l'estudi personal, ja sigui mitjançant la participació en un programa organitzat, ja sigui per les dues vies. L'educació per a l'ús dels mitjans de comunicació social, més que ensenyar alguna cosa sobre les tècniques, ajuda la gent a formar-se criteris de bon gust i judicis morals vertaders; es tracta d'un aspecte de la formació de la consciència. A través de les seves escoles i dels seus programes de formació, l'Església hauria de proporcionar aquest tipus d'educació per a l'ús dels mitjans de comunicació social».32 L'educació i la formació relatives a Internet poden integrar programes globals d'educació als mitjans de comunicació accessibles als membres de l'Església. En la mesura possible, la planificació pastoral dels mitjans de comunicació hauria de preveure aquesta formació per als seminaristes, els sacerdots, els religiosos i el personal pastoral laic com mestres, pares i estudiants.33 Els joves, en particular, necessiten que se'ls ensenyi «no solament a ser bons cristians quan són receptors, sinó també quan són actius, utilitzant tots els ajuts per a la comunicació que ofereixen els mitjans de comunicació. [...] Així, els joves es convertiran en autèntics ciutadans de l'era de les comunicacions socials que sembla que s'inicia en aquest temps»,34 era en què es considera als mitjans de comunicació com a «part integrant d'una cultura encara inacabada les plenes implicacions de la qual encara no s'entenen perfectament».35 Així, l'ensenyament sobre Internet i les noves tecnologies implica molt més que mers ensenyaments tècnics; els joves necessiten aprendre a funcionar bé en el món del ciberespai, a fer judicis madurs, basats en sòlids criteris morals, sobre el que hi troben , i com usar la nova tecnologia per al seu desenvolupament integral i en benefici dels altres. 8. Internet també planteja alguns problemes especials a l'Església, a més dels d'índole general discutits al document adjunt a aquest.36 Alhora que es destaca el que és positiu en relació amb Internet, és important aclarir el que no ho és. En un nivell molt profund, «de vegades el món dels mitjans de comunicació pot semblar indiferent i fins i tot hostil a la fe i a la moral cristiana. En part això es deu que la cultura dels mitjans de comunicació s'ha anat impregnant progressivament d'una mentalitat típicament postmoderna, segons la qual l'única veritat absoluta és que no existeixen veritats absolutes o, en cas que existissin, serien inaccessibles a la raó humana i, per tant, irrellevants».37 Entre els problemes específics creats per Internet figura la presència de llocs plens d'odi dedicats a difamar i atacar els grups religiosos i ètnics. Alguns d'ells tenen com a objectiu dels seus atacs l'Església catòlica. Igual que la pornografia i la violència en els mitjans de comunicació, aquests llocs d'Internet «palesen el component més tèrbol de la naturalesa humana, ferida pel pecat».38 I encara que el respecte a la llibertat d'expressió exigeix de vegades tolerar fins a cert punt fins i tot les les veus del negatiu, l'aplicació de l'autoregulació i, quan sigui necessari, la intervenció de l'autoritat pública, haurien d'establir i fer respectar alguns límits raonables sobre el que es pot dir. La proliferació de llocs web que s'autodefineixen catòlics planteja un problema de tipus diferent. Com hem dit, els grups vinculats a l'Església haurien de ser creativament presents en Internet; i les persones ben motivades i informades, i els grups no oficials que actuen per iniciativa pròpia també tenen dret a ser-hi. Però, si més no, crea confusió no distingir interpretacions doctrinals desviades, pràctiques arbitràries de devoció i actituds ideològiques que s'autoqualifiquen de «catòliques», de les posicions autèntiques de l'Església. Més endavant, suggerim un enfocament d'aquesta qüestió. 9. Algunes altres qüestions requereixen molta reflexió. Respecte a elles, instem a prosseguir la investigació i l'estudi continus, incloent-hi «l'elaboració d'una antropologia i una vertadera teologia de la comunicació»,39 amb referència específica a Internet. Sens dubte, a més de l'estudi i la investigació, es pot i s'ha de proposar una programació pastoral positiva per a l'ús d'Internet.40 Una àrea d'investigació podria respondre al suggeriment segons el qual l'àmplia gamma d'opcions relatives als productes i serveis destinats al consumidor disponibles a Internet té un efecte indirecte pel que fa a la religió, i afavoreix un enfocament de «consumidor» sobre qüestions de fe. Les dades suggereixen que alguns visitants dels llocs web religiosos poden fer compres, seleccionar i escollir elements de paquets religiosos a mida de l'usuari per adaptar-los als seus gustos personals. La «tendència, per part d'alguns catòlics, de matisar el grau d'adhesió»41 a l'ensenyament de l'Església és un problema conegut en altres contexts; es necessita més informació per a saber si, i fins a quin punt, Internet agreuja aquest problema. De manera anàloga, com ja hem dit, la realitat virtual del ciberespai té algunes implicacions preocupants tant per a la religió com per a altres àrees de la vida. La realitat virtual no substitueix la presència real de Crist a l'Eucaristia, ni la realitat sacramental dels altres sagraments, ni tampoc el culte compartit en una comunitat humana de carn i os. No hi ha els sagraments a Internet; i fins i tot les experiències religioses possibles per la gràcia de Déu són insuficients si estan separades de la interacció del món real amb altres persones de fe. Aquest és un altre aspecte d'Internet que requereix estudi i reflexió. Alhora, la programació pastoral hauria de considerar com portar a les persones des del ciberespai fins a una autèntica comunitat i com podria després usar-se Internet, mitjançant l'ensenyament i la catequesi, per recolzar-los i enriquir-los en el seu compromís cristià. III. RECOMANACIONS I CONCLUSIÓ 10. Els creients, presents també a Internet amb les seves legítimes inquietuds, desitgen una presència activa per al futur d'aquest nou mitjà. Sens dubte que això comporta una adaptació de la mentalitat a les característiques i l'estil d'aquest entorn. És important, a més, que la gent de tots els sectors de l'Església usi Internet de manera creativa per assumir les seves responsabilitats i realitzar l'obra de l'Església. No és acceptable quedar-se enrere tímidament per por de la tecnologia o per qualsevol altra raó, considerant les nombroses possibilitats positives que ofereix Internet. «Mètodes per facilitar la comunicació i el diàleg entre els seus propis membres poden enfortir els vincles d'unitat entre ells. L'accés immediat a la informació dóna a l'Església la possibilitat d'aprofundir en el seu diàleg amb el món contemporani. [...] L'Església té més facilitats per informar al món sobre les seves creences i explicar els motius de la seva actitud sobre qualsevol problema o esdeveniment concrets. També pot escoltar amb més claredat la veu de l'opinió pública i ser al centre d'un debat continu amb el món, comprometent-se així més a fons en la recerca comuna per resoldre els problemes més urgents de la humanitat».42 11. Per tant, en concloure aquestes reflexions, oferim paraules d'encoratjament a alguns grups, en particular: als dirigents de l'Església, als agents pastorals, als educadors, als pares i, de manera especial, als joves. Als dirigents de l'Església. Els responsables dels diversos àmbits de l'Església necessiten conèixer les característiques dels mitjans de cominicació social amb vista a fer-ne un ús adequat en l'elaboració de plans pastorals en general i sobre al sector mateix de la comunicació.43 Per a molts resultarà necessària una formació específica; de fet, «seria un gran bé per a l'Església que un major nombre de persones que hi tenen càrrecs i acompleixen funcions en nom seu es formessin en l'ús dels mitjans de comunicació social».44 Això s'aplica tant a Internet com als mitjans de comunicació tradicionals. Els dirigents de l'Església estan obligats a usar «les potencialitats d'aquesta "edat informàtica", a fi de servir a la vocació humana i transcendent de cada ésser humà, i així glorificar el Pare, de qui ve tot bé».45 Poden emprar aquesta notable tecnologia en molts i diferents aspectes de la missió de l'Església, al mateix temps que aprofiten també les oportunitats que ofereixen per a la cooperació ecumènica i interreligiosa. Com hem vist, un aspecte especial d'Internet fa referència a la proliferació, de vegades confusa, de llocs web no oficials que es defineixen «catòlics». Respecte al material d'índole catequètica o específicament doctrinal, podria ser útil un sistema de certificació voluntària a escala local i nacional sota la supervisió de representants del Magisteri. No es tracta de censura, sinó d'oferir als usuaris d'Internet una guia segura sobre el que expressa la posició autèntica de l'Església. Als agents pastorals. Sacerdots, diaques, religiosos i agents pastorals laics haurien de procurar formar-se en els mitjans de comunicació per a saber si fan bon ús de les possibilitats de les comunicacions socials sobre les persones i la societat, de manera que els ajudi a adquirir un estil de comunicació que parli a les sensibilitats i als interessos de la gent que viu immersa en una cultura mediàtica. Avui això els exigeix clarament l'aprenentatge d'Internet, que inclou formació sobre com usar-la xarxa en la seva feina. També poden beneficiar-se dels llocs web que possibiliten una actualització teològica i pastoral. Respecte al personal de l'Església implicat directament en els mitjans de comunicació, no cal dir que ha de comptar amb formació professional. Però també requereix formació doctrinal i espiritual, ja que «per testimoniar Crist és necessari trobar-se personalment amb ell i conrear aquesta relació a través de l'oració, l'Eucaristia i el sagrament de la reconciliació, llegint i meditant la paraula de Déu, estudiant la doctrina cristiana i servint els altres».46 Als educadors i als catequistes. La instrucció pastoral Communio et progressio parla de l'«obligació urgent» que tenen les escoles catòliques de formar comunicadors i receptors de les comunicacions socials en els principis cristians pertinents.47 Aquest mateix missatge ha estat repetit moltes vegades. A l'era d'Internet, amb el seu enorme abast i impacte, aquesta necessitat és més urgent que mai. Les universitats, els col·legis i les escoles catòlics, com també els programes educatius en tots els nivells, haurien d'oferir cursos per a diversos grups --«seminaristes, sacerdots, religiosos i religioses o animadors laics; [...] professors, pares i estudiants»,--48 així com una formació més enfocada en qüestions de tecnologia, administració, ètica i política de les comunicacions destinada a les persones que es preparen per treballar professionalment en els mitjans de comunicació o per exercir funcions directives, incloent-hi els qui treballen per a l'Església en les comunicacions socials. També confiem els problemes i les qüestions esmentats a l'atenció d'alumnes i investigadors de les disciplines pertinents a les institucions catòliques d'estudis superiors. Als pares. Pel bé dels seus fills, i també pel seu propi, els pares han d'«aprendre i posar en pràctica la seva capacitat de discerniment com a telespectadors, oïdors i lectors, donant exemple en les seves llars d'un ús prudent dels mitjans de comunicació social».49 Respecte d'Internet, sovint els nens i els joves hi estan més familiaritzats que els seus pares, però aquests tenen la greu obligació de guiar i supervisar els seus fills en l'ús de la xarxa.50 Si això implica aprendre més sobre Internet del que han après fins ara, serà una cosa molt positiva. La supervisió dels pares hauria d'incloure l'ús d'un filtre tecnològic als ordinadors als quals tenen accés els nens, quan sigui econòmicament i tècnicament factible, per protegir-los al màxim possible de la pornografia, dels depredadors sexuals i d'altres amenaces. No s'hauria de permetre que estiiguessin exposats a Internet sense supervisió. Els pares i els fills haurien de discutir junts el que es veu i experimenta en el ciberespai. També és útil compartir amb altres famílies que tinguin els mateixos valors i preocupacions. Aquí, el deure fonamental dels pares consisteix a ajudar als seus fills a arribar a ser usuaris assenyats i responsables d'Internet, i no addictes a la xarxa, que s'allunyin del contacte amb els seus coetanis i amb la naturalesa. Als nens i als joves. Internet és una porta oberta a un món atractiu i fascinador, amb una forta influència formativa; però no tot el que està a l'altre costat de la porta és saludable, sa i vertader. «Els nens i els joves haurien de ser introduïts a la formació respecte als mitjans de comunicació, evitant el camí fàcil de la passivitat mancada d'esperit crític, la pressió dels seus coetanis i l'explotació comercial».51 Els joves tenen amb si mateixos, amb els seus pares, famílies i amics, amb els seus pastors i mestres i, finalment, amb Déu, el deure d'usar Internet correctament. Internet posa a l'abast dels joves, en una edat inusualment primerenca, una immensa capacitat de fer el bé o el mal, a si mateixos i als altres. Pot enriquir la seva vida més enllà del que havien somniat les generacions anteriors, i capacitar-los perquè, al seu torn, enriqueixin la vida dels altres. També pot arrossegar-los al consumisme, a la pornografia, a fantasies violentes i a un aïllament patològic. Els joves, com s'ha dit repetidament, són el futur de la societat i de l'Església. Un ús correcte d'Internet pot ajudar a preparar-los per a les seves responsabilitats en ambdós àmbits. Però això no es produirà de manera automàtica. Internet no és tan sols un mitjà d'entreteniment i gratificació de l'usuari. És un instrument per fer una tasca útil, i els joves han d'aprendre a veure-ho i a usar-lo així. Al ciberespai, almenys com en qualsevol altre lloc, poden estar cridats a anar contra corrent, a exercir la contracultura i, fins i tot, a sofrir persecució pel fet d'estar a favor del que és vertader i bo. 12. A totes les persones de bona voluntat, en fi, volem suggerir algunes virtuts que ha de conrear tothom qui vulgui fer bon ús d'Internet; la seva pràctica s'ha de basar i guiar per una valoració realista dels seus continguts. Cal prudència per veure clarament les implicacions --el potencial per al bé i per al mal-- d'aquest nou mitjà i respondre creativament als seus desafiaments i oportunitats. Cal justícia, especialment justícia en la tasca d'acabar amb la bretxa digital, la separació entre rics i pobres en informació al món actual.52 Això requereix un compromís en favor del bé comú internacional, com també la «globalització de la solidaritat».53 Cal fortalesa i valentia. Això implica defensar la veritat davant el relativisme religiós i moral, l'altruisme i la generositat davant el consumisme individualista, i la decència davant la sensualitat i el pecat. Cal temprança, autodisciplina davant d'aquest formidable instrument tecnològic que és Internet, per usar-ho amb saviesa i exclusivament per al bé. Quan reflexionem sobre Internet, com sobre tots els altres mitjans de comunicació social, recordem que Crist és «el perfecte comunicador»,54 la norma i el model de l'Església pel que fa a l'enfocament que ha de tenir la comunicació i al contingut que ha de comunicar. «Tant de bo que els catòlics compromesos en el món de les comunicacions socials prediquin des dels terrats la veritat de Jesús amb molt més valor i alegria, de manera que tots els homes i dones puguin sentir parlar de l'amor que és el centre de l'autocomunicació de Déu a Jesucrist, el mateix ahir, avui i sempre».55 Ciutat del Vaticà, 22 de febrer de 2002, festa de la Càtedra de Sant Pere apòstol [<] John P. Foley, president Pierfranco Pastore, secretari (1) Joan Pau II, Carta encíclica Laborem exercens, n. 25; cf. Concili Vaticà II, Constitució pastoral sobre l'Església al món actual Gaudium et spes, n. 34. (2) Concili Vaticà II, Decret sobre els mitjans de comunicació social Entre mirifica, n. 1. (3) Vegeu, per exemple, Entre mirifica; els missatges dels pontífexs Pau VI i Joan Pau II en ocasió de les Jornades mundials de les comunicacions socials; Consell Pontifici per a les Comunicacions Socials, Instrucció pastoral Communio et progressio, Pornografia i Violència en les comunicacions socials: una resposta pastoral; instrucció pastoral Aetatis novae; Ètica a la publicitat, Ètica en les comunicacions. (4) Pornografia i violència en les comunicacions socials: una resposta pastoral, n. 30. (5) Communio et progressio, n. 2. (6) Joan Pau II, Missatge per a la XXXIV Jornada Mundial de les Comunicacions Socials, 4 de juny de 2000. (7) Communio et progressio, n. 10. (8) Concili Vaticà II, Constitució pastoral sobre l'Església al món actual Gaudium et spes, n. 39. (9) Entre mirifica, n. 2. (10) Consell Pontifici per a les Comunicacions Socials, Ètica a Internet. (11) Aetatis novae, n. 8. (12) Ib. (13) Ètica en les Comunicacions Socials, n. 3. (14) Cf. Concili Vaticà II, Constitució dogmàtica sobre la Divina Revelació Dei Verbum, n. 10. (15) Cf.Aetatis novae, n. 10. (16) Ètica en les Comunicacions Socials, n. 26. (17) Communio et progressio, n. 128. (18) Exhortació apostòlica Evangelii nuntiandi, n. 45. (19) Encíclica Redemptoris missio, n. 37. (20) Aetatis novae, 2. (21) Joan Pau II, Missatge per a la XXXV Jornada Mundial de les Comunicacions Socials, 27 de maig de 2001, n. 3. (22) Aetatis novae, n. 9. (23) Ètica en les Comunicacions Socials, n. 11. (24) Cf. Communio et progressio, n. 15. (25) Constitució dogmàtica sobre l'Església Lumen gentium, n. 37. (26) Communio et progressio, n. 116. (27) Ib., n. 117. (28) Cf. cànon 212, § 2 i 3. (29) Cf. Aetatis novae, n. 10; Ètica en les Comunicacions Socials, n. 26. (30) Aetatis novae, n. 10. (31) Ètica en les Comunicacions Socials, n. 26. (32) Ib., n. 25. (33) Cf. Aetatis novae, n. 28. (34) Communio et progressio, n. 107. (35) Joan Pau II, Missatge per a la XXIV Jornada mundial de les comunicacions socials, 1990. (36) Cf. Ètica en Internet. (37) Joan Pau II, Missatge per a la XXXV Jornada Mundial de les Comunicacions Socials, n. 3. (38) Pornografia i violència en les comunicacions socials: una resposta pastoral, n. 6. (39) Aetatis novae, n. 8. (40) Cf. Joan Pau II, Carta apostòlica Novo millennio ineunte, n. 39. (41) Cf. Joan Pau II, Discurs als bisbes dels Estats Units, n. 5, Los Angeles, 16 de setembre de 1987. (42) Joan Pau II, Missatge per a la XXIV Jornada Mundial de les Comunicacions Socials, 1990. (43) Cf. Aetatis novae, n. 23-33. (44) Ètica en les Comunicacions Socials, n. 26. (45) Joan Pau II, Missatge per a la XXIV Jornada Mundial de les Comunicacions Socials. (46) Joan Pau II, Missatge per a la XXXIV Jornada Mundial de les Comunicacions Socials. (47) Cf. Communio et progressio, n. 107. (48) Aetatis novae, n. 28. (49) Ètica en les Comunicacions Socials, n. 25. (50) Cf. Joan Pau II, Exhortació apostòlica postsinodal Familiaris consortio, n. 76. (51) Ètica en les Comunicacions Socials, n. 25. (52) Cf.Solidaritat al ciberespai: reflexions sobre ètica i Internet, n. 10 y 17. (53) Joan Pau II, Discurs al secretari general i al Comitè Administratiu de Coordinació de l'ONU, n. 2, 7 d'abril de 2000. (54) Communio et progressio, n. 11. (55) Joan Pau II, Missatge per a la XXXV Jornada Mundial de les Comunicacions Socials, n. 4.
[<]
|
|||||