"Que la gràcia del Senyor Jesucrist, l'amor de Déu i la participació de l'Esperit Sant siguin amb tots vosaltres" (2 Corintis 13,13).
1. Per la voluntat de Déu Pare, de qui procedeix tot do, en el nom de Nostre Senyor Jesucrist, amb l'ajuda de l'Esperit Sant Defensor, nosaltres, Francesc, Papa i Bisbe de Roma, i Kiril, Patriarca de Moscou i Tota Rússia, ens hem reunit avui a l'Havana. Donem gràcies a Déu, glorificat en la Santíssima Trinitat, per aquesta trobada, la primera en la història.
Amb alegria, ens reunim com a germans en la fe cristiana que s'han trobat per "parlar ... personalment" (2 Joan, 12), de cor a cor, i discutir les relacions mútues entre les Esglésies, els problemes palpitants del nostre ramat i les perspectives del desenvolupament de la civilització humana.
2. La nostra trobada fraterna s'ha dut a terme a Cuba, a la cruïlla entre el Nord i el Sud, l'Est i l'Oest. Des d'aquesta illa, un símbol d'esperança del Nou Món i dels dramàtics esdeveniments de la història del segle XX, adrecem les nostres paraules a totes les nacions de l'Amèrica llatina i d'altres continents.
Ens alegra el fet que avui dia aquí la fe cristiana evoluciona dinàmicament. El potencial religiós, de gran abast a l'Amèrica Llatina, les seves tradicions cristianes multiseculars, manifestades en l'experiència personal de milions de persones, són clau per a un gran futur d'aquesta regió.
3. En reunir-nos a distància de les antigues disputes del Vell Món, sentim molt fortament la necessitat de col·laboració entre els catòlics i els ortodoxos, que han d'estar sempre preparats per respondre a qualssevol que els demani raó de l'esperança (1 Pere 3, 15 ).
4. Donem gràcies a Déu pels dons que hem rebut a través de la vinguda al món del seu Fill Unigènit. Compartim la Tradició espiritual comuna del primer mil·lenni del cristianisme. Els testimonis d'aquesta Tradició són la Santíssima Mare de Déu, la Verge Maria, i els sants que venerem. Entre ells, hi ha innombrables màrtirs que van mostrar la seva fidelitat a Crist i es van convertir en "la llavor de cristians".
5. Malgrat tenir la Tradició comuna dels 10 primers segles, els catòlics i els ortodoxos, durant gairebé mil anys, estan privats de comunicació en l'Eucaristia. Vam romandre dividits per les ferides causades pels conflictes del passat llunyà i recent, per les diferències heretades dels nostres avantpassats en la comprensió i l'explicació de la nostra fe en Déu, un ésser únic que existeix en tres persones: Pare, Fill i Esperit Sant. Lamentem la pèrdua de la unitat, que era una conseqüència de la debilitat i la pecaminositat humana, que es va produir a despit de la pregària del Primer Sacerdot, Crist Salvador: "Que tots siguin u, que com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu, també ells estiguin en nosaltres, perquè el món cregui que tu m'has enviat" (Joan 17, 21).
6. Conscients de nombrosos obstacles que cal superar, esperem que la nostra trobada contribueixi a l'obtenció de la unitat manada per Déu, per la qual Crist havia resat. Que la nostra trobada inspiri els cristians de tot el món per invocar amb el nou fervor el Senyor, pregant sobre la plena unitat de tots els seus deixebles. Que aquesta, en el món que espera de nosaltres no només paraules, sinó accions, sigui un signe d'esperança per a totes les persones de bona voluntat.
7. Tenint fermesa per fer tot allò que sigui necessari per a superar les diferències històriques heretades per nosaltres, volem reunir els nostres esforços per donar testimoni de l'Evangeli de Crist i del patrimoni comú de l'Església del primer mil·lenni, responent conjuntament als reptes del món modern . Els ortodoxos i els catòlics han d'aprendre a portar el testimoni comú de la veritat en aquelles àrees, en què és possible i necessari. La civilització humana ha entrat en un període de canvis d'època. La consciència cristiana i la responsabilitat pastoral no ens permeten que ens mantinguem indiferents davant els desafiaments que requereixen una resposta conjunta.
8. La nostra atenció està dirigida principalment a aquelles regions del món on els cristians estan sotmesos a persecució. En molts països de l'Orient Mitjà i l'Àfrica del Nord, s'exterminen famílies completes dels nostres germans i germanes en Crist, pobles i ciutats sencers habitats per ells. Els seus temples estan sotmesos a la destrucció bàrbara i als saquejos, els santuaris -a la profanació, els monuments- a la demolició. A Síria, l'Iraq i altres països de l'Orient Mitjà, observem amb dolor l'èxode massiu de cristians de la terra on la nostra fe es va començar a estendre, i on ells vivien a partir dels temps apostòlics, juntament amb altres comunitats religioses.
9. Fem una crida a la comunitat internacional perquè prengui mesures immediates per evitar un major desplaçament dels cristians de l'Orient Mitjà. Aixecant les nostres veus en defensa dels cristians perseguits, també ens solidaritzem amb patiments de seguidors d'altres tradicions religioses, que s'han convertit en víctimes de la guerra civil, el caos i la violència terrorista.
10. A Síria i l'Iraq, aquesta violència ha fet perdre milers de vides, deixant sense llars i mitjans de vida uns milions de persones. Fem una crida a la comunitat internacional a unir-se per posar fi a la violència i al terrorisme i alhora, a través del diàleg, a contribuir a la ràpida obtenció de la pau civil. Això requereix una ajuda humanitària de gran escala per al poble que pateix i per a molts refugiats en els països veïns.
Demanem que els qui poden, influir en el destí de tots els segrestats, incloent-hi els metropolites d'Alep, Pau i Joan Ibrahim, capturats a l'abril de 2013, per fer tot allò que sigui necessari per al seu ràpid alliberament.
11. Enviem pregàries a Crist, Salvador del món, sobre l'establiment, a territori de l'Orient Mitjà, de la pau que és producte de la justícia (Isaïes 32, 17), sobre l'enfortiment de la convivència fraterna entre diversos pobles, Esglésies i religions situats en aquesta terra, sobre el retorn dels refugiats a casa seva, sobre el guariment dels ferits i el repòs d'ànimes de les víctimes innocents.
Adrecem, a totes les parts que puguin estar involucrades en els conflictes, una fervent crida perquè es manifesti bona voluntat i s'arribi a la taula de negociació. Alhora, cal que la comunitat internacional faci tots els esforços possibles per posar fi al terrorisme mitjançant accions comunes, conjuntes i sincronitzades. Fem una crida, a tots els països involucrats en la lluita contra el terrorisme, perquè s'impulsin accions responsables i prudents. Fem una crida a tots els cristians i a tots els creients en Déu perquè preguin al Senyor Creador i Provident que té cura del món, demanant-li que guardi la seva creació de la destrucció i no permeti una nova guerra mundial. Perquè la pau sigui duradora i fiable, es requereixen esforços especials destinades al retorn als valors comuns, que ens uneixen, basats en l'Evangeli de nostre Senyor Jesucrist.
12. Admirem la valentia d'aquells que lliuren les seves vides per haver donat testimoni de la veritat de l'Evangeli, preferint la mort davant l'abjuració de Crist. Creiem que els màrtirs dels nostres temps, procedents de diferents Esglésies, però units per un sofriment comú, són la clau per a la unitat dels cristians. A vosaltres, els que pateixen per Crist, dirigeix la seva paraula l'Apòstol del Senyor: "Estimats germans, ... alegreu-vos de poder compartir els sofriments de Crist, i així el dia que es revelarà la seva glòria estareu plens de joia i alegria". (1 Pere 4, 12-13).
13. En aquesta època torbadora, es necessita el diàleg interreligiós. Les diferències en comprensió de les veritats religioses no han d'impedir que les persones de diverses religions visquin en pau i harmonia. En les circumstàncies actuals, els líders religiosos tenen una responsabilitat especial per l'educació del seu ramat en l'esperit de respecte per les creences d'aquells que pertanyen a altres tradicions religioses. Els intents de justificar actes criminals per consignes religioses són absolutament inacceptables. No hi ha cap crim que pugui ser comès en el nom de Déu, "perquè Déu és Déu de pau i no pas de confusió" (1 Corintis 14, 33).
14. Testificant l'alt valor de la llibertat religiosa, donem gràcies a Déu pel renaixement sense precedents de la fe cristiana que ara es porta a terme a Rússia i molts països de l'Europa de l'Est, on per dècades han governat règims ateus. Avui dia, les cadenes de l'ateisme militant van caure, i en molts llocs els cristians són lliures de professar la seva fe. Durant un quart de segle, aquí es van erigir desenes de milers de nous temples, es van obrir centenars de monestirs i escoles teològiques. Les comunitats cristianes realitzen àmplies activitats caritatives i socials, prestant diversa assistència als necessitats. Els ortodoxos i els catòlics sovint treballen colze a colze. Ells defensen la base espiritual comú de la societat humana, donant testimoni dels valors evangèlics.
15. Alhora , ens preocupa la situació que té lloc en tants països, on els cristians s'enfronten cada vegada més a la restricció de la llibertat religiosa i del dret a donar testimoni sobre les seves creences i a viure-hi d'acord. En particular, veiem que la transformació d'alguns països en les societats secularitzades, alienes de qualsevol memòria de Déu i la seva veritat, implica una greu amenaça per a la llibertat religiosa. Estem preocupats per la limitació dels drets dels cristians, per no parlar de la discriminació contra ells, quan algunes forces polítiques, guiades per la ideologia del secularisme que en nombrosos casos es torna agressiu, tendeixen a empènyer als marges de la vida pública .
16. El procés de la integració europea, que va començar després de segles de conflictes sagnants, va ser acollit per moltes persones amb esperança, com a peça de pau i seguretat. Alhora, alertem en contra d'aquella mena d'integració que no respecta la identitat religiosa. Respectem la contribució d'altres religions a la nostra civilització, però estem convençuts que Europa ha de mantenir la fidelitat a les seves arrels cristians. Fem una crida als cristians de l'Europa Occidental i l'Europa Oriental a unir-se amb la finalitat de donar testimoni conjunt sobre Crist i l'Evangeli, perquè Europa mantingui la seva ànima formada per 2.000 anys de la tradició cristiana.
17. La nostra atenció està destinada a les persones que es troben en una situació desesperada, viuen en la pobresa extrema en el moment en què la riquesa de la humanitat està creixent. No podem romandre indiferents a la destinació de milions de migrants i refugiats que toquen a les portes dels països rics. El consum incontrolat, típic per a alguns estats més desenvolupats, esgota ràpidament els recursos del nostre planeta. La creixent desigualtat en la distribució de béns terrenals augmenta el sentit de la injustícia del sistema de les relacions internacionals que s'està implantant.
18. Les Esglésies cristianes estan cridades a defensar exigències de la justícia, del respecte a les tradicions nacionals i de la solidaritat efectiva amb tots els qui pateixen. Nosaltres, els cristians, no hem d'oblidar que "per avergonyir els savis, Déu ha escollit els que el món considera ximples; i per avergonyir els forts, ha escollit els qui el món considera dèbils. Déu ha escollit la gent menyspreada i sense importància d'aquest món, és a dir, els qui no són res, per anul·lar els qui són alguna cosa. Així ningú no podrà presumir davant de Déu" (1 Corintis 1, 27-29).
19. La família és el centre natural de la vida d'un ésser humà i de la societat. Estem preocupats per la crisi de la família en molts països. Els ortodoxos i els catòlics, compartint la mateixa visió de la família, estan cridats a donar testimoni sobre la família entesa com un camí cap a la santedat, que es manifesta en la fidelitat mútua dels cònjuges, la seva disponibilitat per donar llum als nens i formar-los, en la solidaritat entre les generacions i el respecte cap als malaltissos.
20. La família és fundada sobre el matrimoni, que és un acte lliure i fidel d'amor entre un home i una dona. L'amor enforteix la seva unió, ensenya a acceptar-se l'un a l'altre com un do. El matrimoni és l'escola de l'amor i de la fidelitat. Lamentem que altres formes de convivència s'equiparen ara a aquesta unió, com també que la visió de la paternitat i la maternitat, d'especial vocació de l'home i de la dona en el matrimoni, santificada per la tradició bíblica, s'expulsa de la consciència pública.
21. Fem una crida a tots perquè es respecti el dret inalienable a la vida. Uns milions de nadons estan privats de la pròpia possibilitat d'aparèixer a la llum. La sang dels nens no nascuts demana a crits a Déu que faci justícia. (Gènesi 4, 10).
La divulgació de l'anomenada eutanàsia condueix al fet que gent gran i malalts comencen a sentir càrrega excessiva per a la seva família i la societat en el seu conjunt.
Expressem la nostra preocupació per l'ús cada vegada més estès de les tecnologies biomèdiques de reproducció, perquè la manipulació de la vida humana és un atac contra els fonaments de l'ésser de la persona creada a imatge de Déu. Considerem que el nostre deure és recordar la immutabilitat dels principis morals cristians, basats en el respecte per la dignitat de la persona que està destinada a la vida d'acord amb el pla del seu Creador.
22. Volem avui dirigir unes paraules especials a la joventut cristiana. Vosaltres, els joves, no heu d'amagar diners a la terra (Mateu 25, 25), sinó utilitzar tots els talents donats per Déu, per afirmar la veritat de Crist en el món i realitzar els manaments evangèlics de l'amor a Déu i al proïsme. No tingueu por d'anar a contra corrent, defensant la veritat de Déu, a la qual no sempre s'ajusten les normes seculars modernes.
23. Déu us estima i espera de cadascú de vosaltres que sigueu els seus deixebles i apòstols. Sigueu la llum d'aquest món, perquè altres, veient el bé que feu, lloïn tots el vostre Pare que és al cel (Mateu 5, 14-16). Eduqueu els nens en la fe cristiana per lliurar-los la perla preciosa de la fe (Mateu 13, 46) que vau rebre dels vostres pares i avantpassats. No oblideu que "Déu us ha comprat per un preu" (1 Corintis 6, 20), el preu de la mort a la creu de Déu home, Jesucrist.
24. Els ortodoxos i els catòlics estan units no només per la Tradició comuna de l'Església del primer mil·lenni, sinó també per la missió de predicar l'Evangeli de Crist en el món contemporani. Aquesta missió requereix respecte mutu entre els membres de les comunitats cristianes. Exclou qualsevol forma del proselitisme.
No som competidors, sinó germans: hem d'eliminar aquest concepte executant tota mena d'activitats relacionades amb els nostres llaços i contactes amb el món exterior. Instem els catòlics i els ortodoxos de tot el món a aprendre a viure junts en pau, amor i harmonia entre ells (Romans 15, 5). És inacceptable l'ús de mitjans incorrectes per obligar els fidels a passar d'una Església a una altra, deixant de banda la seva llibertat religiosa i les seves pròpies tradicions. Estem cridats a posar en pràctica el manament de Sant Pau Apòstol i "anunciar l'evangeli només allà on el nom de Crist no era conegut, per tal de no edificar sobre els fonaments posats per un altre" (Romans 15, 20).
25. Esperem que la nostra trobada contribueixi a la reconciliació on hi ha tensions entre els grecocatòlics i els ortodoxos. Avui dia és obvi que el mètode de "la unió" dels segles passats, que implica la unitat d'una comunitat amb l'altra a costa de la separació de la seva Església, no és la manera de restaurar la unitat. Alhora, les comunitats eclesials que han aparegut com a resultat de circumstàncies històriques tenen dret a existir i fer tot allò que sigui necessari per satisfer necessitats espirituals dels seus fidels, buscant la pau amb els seus veïns. Els ortodoxos i els grecocatòlics necessiten la reconciliació i la recerca de formes de convivència mútuament acceptables.
26. Lamentem l'enfrontament a Ucraïna que ja ha costat moltes vides, ha causat sofriments innombrables als civils, ha enfonsat la societat en una profunda crisi econòmica i humanitària. Fem una crida a totes les parts del conflicte a tenir prudència, mostrar la solidaritat social i treballar activament per a l'establiment de la pau. Instem les nostres Esglésies a Ucraïna a treballar per aconseguir l'harmonia social, com també a abstenir-se de participar en la confrontació i de donar suport al desenvolupament del conflicte.
27. Esperem que la divisió entre els creients ortodoxos a Ucraïna sigui vençuda sobre la base de les normes canòniques existents, que tots els cristians ortodoxos d'Ucraïna visquin en pau i harmonia i que les comunitats catòliques del país contribueixin a això, perquè la nostra germanor cristiana sigui encara més evident.
28. En el món d'avui, multifacètic i alhora unit pel destí comú, els catòlics i els ortodoxos estan cridats a col·laborar fraternament per anunciar l'Evangeli de la salvació, així com a donar testimoniatge comú de la dignitat moral i l'autèntica llibertat humana, "perquè el món cregui" (Joan 17, 21). Aquest món, en el qual s'estan desfent ràpidament els fonaments morals de l'existència humana, espera de nosaltres el fort testimoni cristià en tots els àmbits de la vida personal i social. Podrem en una època crucial donar testimoni conjunt de l'Esperit de la veritat? D'això depèn, en bona part, el futur de la humanitat.
29. Que Jesucrist, Déu home, Nostre Senyor i Salvador, ens ajudi en l'anunci valent de la veritat de Déu i de la Bona Notícia de salvació. El Senyor ens enforteix espiritualment amb la seva promesa infalible: "No tinguis por, petit ramat, que el vostre Pare es complau a donar-vos el Regne" (Lluc 12, 32).
Crist és una font d'alegria i d'esperança. La fe en ell transfigura la vida de l'ésser humà, l'omple de significat. Ho han viscut per la seva pròpia experiència tots aquells dels quals es pot dir, amb les paraules de Sant Pere Apòstol: "Abans, ni tan sols éreu poble, però ara sou poble de Déu; abans Déu no us tenia compassió, però ara té compassió de vosaltres" (1 Pere 2, 10).
30. Plens de gratitud pel do de comprensió mútua que s'ha manifestat en la nostra reunió, ens adrecem amb esperança a la Santíssima Mare de Déu, fent sol·licitud amb les paraules de l'antiga pregària: "Sota la vostra empara ens acollim, Santa Mare de Déu". Que la Santíssima Mare de Déu, amb la seva empara, enforteixi la germanor de tots els qui la veneren, perquè ells, en un moment determinat per Déu, s'ajuntin, en pau i concòrdia, en l'únic poble de Déu. Que sigui glorificat el nom de la Trinitat Consubstancial i Inseparable!
| Francesc Bisbe de Roma, Papa de l'Església Catòlica |
Kiril Patriarca de Moscou i Tota Rússia |
12 de febrer de 2016, L'Habana (Cuba)