El Papa parla a la RCC - Text Complet: on s'ens convida a la Unitat en la Diversitat

 Podeu baixar-vos aquest document

Ciutat del Vaticà, 3 juliol 2015
Una altra opció de descàrrega


Estimats germans i germanes, bona tarda i benvinguts.

També l'aigua sigui benvinguda, perquè l’ha feta el Senyor. Tinc en gran estima la resposta que heu donat a la meva invitació que us vaig fer el passat mes de gener per venir aquí, a la plaça de Sant Pere.

Gràcies per aquesta entusiasta i calorosa resposta. L'any passat a l'estadi vaig compartir amb vosaltres algunes reflexions que m'agradaria recordar avui, perquè sempre és important recordar. La memòria. La identitat de moviment carismàtic catòlic, de la qual va néixer l'associació Renovació en l'Esperit. Ho faré amb les paraules del cardenal León Joseph Suenens, gran protector de la Renovació Carismàtica, així com el descriu en el segon llibre de les seves memòries.

En primer lloc en aquest llibre recorda l'extraordinària figura d'una dona, que va fer tant pel moviment carismàtic. Era la seva col·laboradora que tenia la confiança i afecte del papa Pau VI. Em refereixo a Veronica O'Brien, qui li va demanar al cardenal que anés a Estats Units per veure que era el que estava succeint, per veure amb els seus ulls el que considerava obra de l'Esperit Sant.

Va ser llavors que el cardenal Suenens va conèixer la renovació carismàtica que va definir "un flux de gràcia", i va ser la persona clau per mantenir-lo en l'Església.

El papa Pau VI durant la missa del dilluns de Pentecosta de 1965 li va agrair amb aquestes paraules: "En nom del Senyor li agraeixo per haver portat a la Renovació Carismàtica al cor de l'Església". No és una novetat d'uns anys enrere. El moviment carismàtic en l'Església té aquesta llarga història, i en l'homilia d'aquesta mateixa missa el cardenal va dir: "Pugui el moviment carismàtic desaparèixer com a tal i tornar-se en una gràcia pentecostal per a tota l'Església". Per ser fidel als seus orígens el riu s’ha de perdre en l'oceà.

Si el riu es queda quiet es corromp. Si la Renovació, aquest corrent de gràcia no acaba en l'oceà de Déu, en l'amor de Déu, treballa per a si mateixa. I això no és de Jesucrist, això és del maligne, del pare de la mentida.

La Renovació ve de Déu i va a Déu. El papa Pau VI va beneir això. El cardenal va seguir indicant que el primer error que cal evitar és el d'incloure a la Renovació Carismàtica en la categoria de moviment, perquè no és un moviment especial. La Renovació no és un moviment en el sentit sociològic comú, no té fundadors, no és homogeni i inclou a una gran varietat de realitats, és un corrent de gràcia, una alenada renovada de l'Esperit Sant a tots els membres de l'Església, també per a laics, religiosos i bisbes.

És un desafiament per a tots nosaltres. Un no forma part de la Renovació, més aviat és la Renovació qui es torna part de nosaltres si rebem la gràcia que ens ofereix. El cardenal Suenens parla de l'obra sobirana de l'Esperit que sense fundadors humans va suscitar aquest corrent de gràcia el 1967. Homes i dones renovats després d'haver rebut la gràcia del baptisme en l'Esperit, com a fruit d'aquesta gràcia, han donat vida a associacions, comunitats d'aliança, escoles de formació, escoles d'evangelització, congregacions religioses, comunitats ecumèniques, comunitats per ajudar els necessitats i els pobres.

Jo mateix he anat a una comunitat coreana en el meu viatge i també els he visitat a les Filipines. Aquest corrent de gràcia té dos organismes internacionals reconeguts per la Santa Seu, que estan al seu servei i al servei de totes les seves expressions en el món, l’ICCRS i la Fraternitat Catòlica. Aquesta és una mica la història, l'arrel.

En l'Estadi, l'any passat, vaig parlar de la unitat en la diversitat,  vaig donar l'exemple de l'orquestra. A la Evangelii Gaudium, he parlat de l'esfera i del poliedre. No n'hi ha prou de parlar d'unitat, no és una unitat qualsevol, no és una uniformitat. Dit així es pot entendre com la unitat d'una esfera on tots els punts són equidistants del centre i no hi ha diferències entre un punt i un altre. El model és el poliedre que demostra la confluència de totes les parts que en aquest mantenen la seva originalitat. Aquests són els carismes, en la unitat, però en la pròpia diversitat. Unitat en la diversitat, la distinció és important perquè estem parlant de l'obra de l'Esperit Sant, no de la nostra. Unitat en la diversitat d'expressió, de totes les realitats que l'Esperit Sant ha volgut manifestar. També cal recordar que tota aquesta unitat és més que la part i la part no es pot atribuir ser el tot.

No es pot dir que nosaltres som el corrent denominat Moviment Carismàtic Catòlic, però vosaltres no. Això no es pot dir, si us plau, germans, això no és així, això no ve de l'Esperit, perquè l'Esperit Sant bufa on vol, quan vol, i com vol. Unitat en la diversitat i en la veritat, que és el mateix Jesús.

Quin és el signe comú de qui han renascut d'aquest corrent de gràcia? Convertir-se en homes i dones nous, aquest és el baptisme en l'Esperit. Els demano que llegeixin Joan 3, versicles 7,8 (Jesús a Nicodem).

No t'estranyis que t'hagi dit: "Cal que nasqueu de dalt." El vent bufa allà on vol; en sents la remor, però no saps d'on ve ni on va. Així mateix passa amb el qui neix de l'Esperit. (BCI)

Hi ha un altre punt que és molt important aclarir en aquest corrent de gràcia, els que guien. Hi ha, germans i germanes, una gran temptació per al líder. Ho repeteixo, prefereixo el terme servidor, serveixen, i aquesta temptació per als servidors ve del dimoni. És la temptació de creure’s indispensables, sigui el càrrec que sigui. El dimoni els porta a voler ser els que manen, els que estan al centre. I així, pas a pas, deriven en l'autoritarisme, el personalisme, i no deixen viure a les comunitats renovades en l'Esperit. Aquestes temptacions fan que eternament es considerin insubstituïbles, posició que sempre té alguna forma de poder o de domini sobre els altres. Tinguem això clar. L'única persona insubstituïble és l'Esperit Sant i Jesús és l'únic Senyor. Us pregunto, Qui és l'únic insubstituïble a l'Església? És l'Esperit Sant. I qui és l'únic Senyor? (El públic respon: Jesús!). Digueu-me que Jesús és el Senyor, ben fort ... (el públic: Jesús és el Senyor!) No n’hi ha cap altre. En aquest sentit s’han donat casos tristos. Cal posar un temps limitat als encàrrecs, que en realitat són serveis. Un servei important dels líders laics és fer créixer i madurar espiritualment i pastoralment els qui prendran el seu càrrec en acabar el seu servei. Tots els serveis en l'Església és convenient que tinguin un venciment. No hi ha líders vitalicis en l'Església, això succeeix en alguns països on hi ha la dictadura. "Aprenguin de mi que sóc benèvol i humil de Cor", diu Jesús.

Aquesta temptació del diable fa passar de servidor a amo, hom s'apropia d'aquesta comunitat, d'aquest grup. Aquesta temptació fa caure en la vanitat. Hi ha tanta gent, ho hem escoltat, aquests dos testimonis, el del matrimoni, el d'Hugo. Quantes temptacions porten a fer patir una comunitat i limiten fer el bé, i es tornen una organització, com si fossin una ONG. El poder ens atrau, disculpeu-me si dic, quants líders s'inflen com galls d’indis? i el poder porta cap a la vanitat. Un se sent capaç de fer qualsevol cosa, es pot relliscar en els negocis, perquè el diable sempre entra per les carteres, aquesta és la porta d'entrada.

Una altra cosa són els fundadors que han rebut l'Esperit Sant el carisma de fundació. Ells per haver-lo rebut tenen l'obligació de cuidar-lo, de fer-ho madurar, en les seves comunitats, associacions. Els fundadors són per la vida, o sigui els qui inspiren i donen la inspiració, però deixen que les coses vagin endavant. Vaig conèixer a Buenos Aires a un bon fundador, que a un cert punt es va tornar espontàniament l'assessor, i deixava que els líders fossin els altres. Aquest corrent de gràcia ens porta cap endavant, en un camí d'Església que a Itàlia ha donat molt de fruit. Els animo a anar cap endavant, i demano la vostra important contribució, en particular per a compartir amb tots en l'Església el baptisme que han rebut.

Si han viscut aquesta experiència, compartiu-la en l'Església i aquest és el servei més important que es pugui donar a tots en l'Església. Ajudar al poble de Déu a la trobada personal amb Jesucrist, que ens canvia en homes i dones nous. En petits grups humils però eficaços, perquè és l'Esperit el qui opera. No apuntar tant a les grans concentracions que acaben allà, sinó a les relacions artesanals que deriven del testimoni quotidià en la família, en la feina, en la vida social, en la parròquia, amb els grups d'oració, amb tots, amb tots.

I aquí els demano que prenguin la iniciativa per crear llaços d'amistat i de confiança amb els bisbes, els quals tenen la responsabilitat pastoral de guiar el cos de Crist, inclosa la  Renovació carismàtica. Comencin a prendre les iniciatives necessàries perquè totes les realitats carismàtiques italianes nascudes del corrent de gràcia puguin vincular-se amb aquestes relacions de confiança i de cooperació directament amb els bisbes allà on es troben.

Hi ha un altre signe fort de l'Esperit en la Renovació Carismàtica: la recerca de la unitat del cos de Crist. Perquè els carismàtics tenen una gràcia especial per resar i treballar a favor de la unitat dels cristians. Perquè el corrent de gràcia creua totes les Esglésies cristianes. La unitat dels cristians és obra de l'Esperit Sant, i hem de pregar junts. L'ecumenisme espiritual, l'ecumenisme de l'oració.

Però pare, jo puc resar amb un evangèlic, amb un ortodox, amb un luterà? Has, has!, perquè han rebut el mateix baptisme. Tots nosaltres hem rebut el mateix baptisme. Tots nosaltres hem rebut al mateix baptisme. Tots nosaltres anem en el camí de Jesús. Tots nosaltres volem Jesús. Nosaltres hem fet aquestes divisions en la història. Per tants motius, però no pas bons, però ara és el temps en què l'Esperit ens fa pensar que aquestes divisions no van enlloc, que aquestes divisions són un anti-testimoni per anar junts.

L'ecumenisme espiritual, l'ecumenisme de l'oració, l'ecumenisme de la feina, de la caritat junts, de la lectura de la Bíblia junts. Anar junts cap a la unitat.

¿Però pare, per això hem de signar un document? Deixa't anar endavant amb l'Esperit Sant! Resa, treballa, estima, comparteix i després l'Esperit farà la resta. Aquest corrent de gràcia creua totes les confessions cristianes,  totes les que creuen en Crist. Unitat abans de tot en l'oració. El treball per la unitat dels cristians comença amb l'oració. Resar junts. Unitat perquè la sang dels màrtirs d'avui ens fa un.

Hi ha l'ecumenisme de la sang. Sabem que aquells que odien a Jesucrist, quan assassinen a un cristià no li pregunten: Tu ets luterà, ortodox, evangèlic, baptista, metodista? Tu ets cristià! I li tallen el cap. Aquests no confonen, saben que hi ha una arrel allà, que ens dóna la vida a tots i que és Jesucrist, i que hi ha l'Esperit Sant que ens porta a la unitat.

Els que odien Jesucrist, guiats pel maligne, no s'equivoquen, saben. Per això assassinen sense fer preguntes. I això és una cosa que els confio. Potser ja us vaig explicar això, és una història veritable. En una ciutat d'Alemanya, a Hamburg, hi havia un rector que estudiava els documents per portar cap a endavant la causa de beatificació d'un sacerdot assassinat, guillotinat pel nazisme, per haver fet catecisme als nens.

I mentre estudiava va descobrir que després d'ell va ser guillotinat, cinc minuts després, un pastor luterà pel mateix motiu, i la sang dels dos es va barrejar. Tots dos van ser màrtirs: és l'ecumenisme de la sang. Si l'enemic ens uneix en la mort, ¿qui som nosaltres per dividir-nos en la vida? Deixem entrar l'Esperit per anar endavant tots plegats.

Però hi ha diferències. Deixem-les de costat i caminem amb el que tenim en comú, que és molt, la Santíssima Trinitat i el Baptisme, i anem endavant amb la força de l'Esperit Sant.

Pocs mesos enrere, aquests 23 egipcis coptes que van ser degollats en una platja de Líbia, en aquest moment deien el nom de Jesús. Aquests ...
- però no, no són catòlics.
- Són Cristians, són germans, són els nostres màrtirs. És l'ecumenisme de la sang. Fa cinquanta anys el beat Pau VI en la canonització dels joves d'Uganda va fer referència que pel mateix motiu havien vessat la seva sang els seus germans catequistes anglicans, que eren cristians, i eren màrtirs. Disculpin i no s'escandalitzin, són els nostres màrtirs perquè han donat la vida per Crist, i això és l'ecumenisme de la sang.

Resar, la memòria dels nostres màrtirs comuns, unitat en el treball juntament pels pobres i necessitats que necessiten també el baptisme en l'Esperit Sant. Seria bonic organitzar seminaris de vida en l'Esperit al costat d'altres realitats carismàtiques cristianes, amb els germans i germanes que viuen pel carrer. També ells tenen l'Esperit per dins que empeny perquè algú els obri la porta des de fora.

Ha acabat de ploure, sembla, que s’ha acabat la calor. El Senyor és bo, ens ha donat primer la calor, després una bona dutxa i està amb nosaltres. Deixem que ens guiï l'Esperit Sant, aquest corrent de gràcia que busca sempre la unitat. Ningú n’és l’amo. Un sol Senyor, qui és? (El públic: Jesús!) Jesús és el Senyor. Us recordo, que la renovació carismàtica és una gràcia per a tota l'Església. D'acord? Si algú no està d'acord que aixequi la mà. D'acord. La unitat en la diversitat de l'Esperit, no qualsevol unitat, l'esfera i el poliedre, recordeu-ho bé això. L'experiència comuna del baptisme de l'Esperit Sant és el vincle fratern i directe amb el bisbe diocesà, perquè el tot és més que la part. Després, unitat del cos de Crist, pregar juntament amb els altres cristians, treballar junts amb els altres cristians pels pobres i necessitats, perquè tots hem tingut el mateix baptisme.

Organitzar seminaris de vida en l'Esperit per als germans que viuen pel carrer i pels germans marginats per tants sofriments de la vida. Em permeto de recordar el testimoni d'Hugo, el Senyor l'ha cridat justament perquè l'Esperit Sant li ha fet l'alegria de seguir Jesús. Organitzar seminaris de l'Esperit Sant per als qui viuen pel carrer. I després si el Senyor ens dóna vida, us espero a tots junts a l’ICCRS i en la Fraternitat Catòlica que ja estan organitzant. A tots els qui vulguin venir en el 2017. No és tan lluny. Aquí a la plaça de Sant Pere per celebrar el jubileu d'or d'aquest corrent de gràcia. Una oportunitat per a l'Església com va dir el beat Pau VI a la basílica de Sant Pere el 1965. Ens reunirem per donar gràcies a l'Esperit Sant pel do d'aquest corrent de gràcia que és per a l'Església i per al món. I per celebrar les meravelles que l'Esperit Sant ha fet durant aquests 50 anys canviant la vida de milions de cristians. Novament gràcies per haver respost amb alegria a la meva invitació. Que Jesús els beneeixi i la Verge santa els protegeixi. I no s'oblidin de resar per mi, perquè ho necessito. Gràcies.

(Traducció feta a partir de l'article publicat a Zenit.org)



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada